Al metge hi vaig demà i no avui tal i com pensava. Resulta que jo i els números no ens compenetrem massa, i el què havia entès com dia 12 d’agost doncs realment era dia 13. Així que he anat al CAP, m’he esperat mitja hora i al final he preguntat a recepció. M’han confirmat que no era avui, sinó demà. M’he indignat amb l’organització del sistema sanitari social i he marxat.
El follamic nº2 no m’ha dit res des de la nit que em va confessar això de la malaltia i que tot i així, vam follar (encara que amb condó). Més que res perquè aquest home només es posa en contacte amb mi per copular-me i clar, com que ara estem “malalts” doncs suposo que suda. De fet em va proposar un tracte: quan els 2 estiguem desintoxicats d’aquesta malaltia venèria podrem follar amb altres persones sempre i quan sigui amb condó, i només podrem copular sense condó entre nosaltres. Com si fos una mena de bonus només accessible per als 2. Intransferiblement íntim. Així ens podrem donar-nos plaer sense plàstics pel mig i assegurar de no pillar mes merda d’altres follamics. No li vaig dir si acceptava el tracte o no.
És més, em declaro en vaga sexual. Fins que no m’asseguri de que no tinc res greu ni que ho pugui traspassar a altres, res de sexe amb altres persones (APM: “... y mira que és buena persona”). La masturbació serà i és la meva gran aliada, així que tampoc se’m cau el cel a sobre. Podria ser egoista i escampar el virus arreu, però tampoc tinc ganes de viure amb mala consciència d’haver fet algo dolent. En el fons no sóc tan una lacra social com havia dit.
I crec que mai he practicat sexe per esport com Marla Singer, i mai he fet sexe del brut brut com la Mireia, i de fet, encara que no estigui tan acceptat per la societat, a la Ministra de salut li és igual com follem mentre cada cop hi hagi més sans i menys malalts. Doncs senyora, em sap greu dir-li que ja em pot apuntar a la llista dels fututs. Ara sóc un número més als articles de “...ja són 500.000 els que han estat infectats per malalties venèries...”. Gràcies, ara ja formo part d’alguna cosa.
monxeta
El follamic nº2 no m’ha dit res des de la nit que em va confessar això de la malaltia i que tot i així, vam follar (encara que amb condó). Més que res perquè aquest home només es posa en contacte amb mi per copular-me i clar, com que ara estem “malalts” doncs suposo que suda. De fet em va proposar un tracte: quan els 2 estiguem desintoxicats d’aquesta malaltia venèria podrem follar amb altres persones sempre i quan sigui amb condó, i només podrem copular sense condó entre nosaltres. Com si fos una mena de bonus només accessible per als 2. Intransferiblement íntim. Així ens podrem donar-nos plaer sense plàstics pel mig i assegurar de no pillar mes merda d’altres follamics. No li vaig dir si acceptava el tracte o no.
És més, em declaro en vaga sexual. Fins que no m’asseguri de que no tinc res greu ni que ho pugui traspassar a altres, res de sexe amb altres persones (APM: “... y mira que és buena persona”). La masturbació serà i és la meva gran aliada, així que tampoc se’m cau el cel a sobre. Podria ser egoista i escampar el virus arreu, però tampoc tinc ganes de viure amb mala consciència d’haver fet algo dolent. En el fons no sóc tan una lacra social com havia dit.
I crec que mai he practicat sexe per esport com Marla Singer, i mai he fet sexe del brut brut com la Mireia, i de fet, encara que no estigui tan acceptat per la societat, a la Ministra de salut li és igual com follem mentre cada cop hi hagi més sans i menys malalts. Doncs senyora, em sap greu dir-li que ja em pot apuntar a la llista dels fututs. Ara sóc un número més als articles de “...ja són 500.000 els que han estat infectats per malalties venèries...”. Gràcies, ara ja formo part d’alguna cosa.
monxeta
No hay comentarios:
Publicar un comentario