I mira que tenia coses a dir, però ara m’he quedat en blanc… demà vaig al metge aviam què em diu sobre la meva amiga clamídia, la malaltia de transmissió sexual nº1, en el meu cas (perquè com ja vaig dir, no accepto un sida com a resposta). Acabo de fer una ullada al google i bueno, encara que diguin que és la infecció sexual més comuna, el fet de que pugui desencadenar amb infertilitat m’ha deixat amb molt mal rollo. Es veu que és la “malaltia silenciosa” perquè es pot despertar temps després de que te l’hagin transmès. Mira, demà la metgessa ja m’ho explicarà millor... segur que em fot bronca.
Hauré d fer servir eufemismes, en comptes de dir, “és que vam follar sense condó”, hauré de dir: “vaig estar en una situació de risc”. I no li diré res de “ai, és que sen’s va trencar el preservatiu, ni és que se’m va quedar a dins enganxat” o qualsevol argument que sembli excusa, perquè els metges mai es creuen res. De fet ho puc entendre perquè jo el vaig mentir. Va ser pel segon cop que vaig haver de córrer a buscar la pastilla del dia després, i va ser perquè ho vam fer sense condó. Amb el meu ex. Es va córrer i no se’n va adonar. Misteris de la vida. No recordo quina excusa li vaig donar al metge, però segur que el vaig mentir. El primer cop va ser per un condó de mala qualitat i el tercer perquè se’m va quedar a dins (els 2 fets van ser reals; tinc testimonis) i una amiga meva me’l va extreure amb els dits. Res de lesvianisme porc com en el blog de la Mireia (perquè mira que en són de porcotes la Mireia i la Laura...). Amb la meva amiga no. Tot va ser amb molta professionalitat. De fet està estudiant medicina i diu que al remenar-me l’entrecuix se li va despertar la vena de ser ginecòloga. Doncs això, que els metges encara que els diguis que el condó estava trencat, no et creuran.
Demà en canvi serà diferent. Demà diré la veritat i ella no tindrà més remei que creure’m, perquè no pot existir excusa de cap tipus davant d’això... “doctora, sóc una inconscient sexual, tinc clamídia i per tant socialment sóc un perill. Com és possible que un perfil de jove com jo, més o menys modèlic, amb la seva carrera, el seu sou mileurista, resident a casa els pares i sense antecedents penals ni problemes psicològics tingui relacions sexuals amb una persona que no és parella estable, que encara que no es corri a dins, no hagi tingut en compte les malalties de transmissió sexual i s’ho hagi deixat fer sense condó?”. Llavors em titllaré de lacra de la societat, m’arrossegaré pel terra demanant perdó per ser deslleial al bé humanitari, em voldré extingir com a dona per haver posat en perill la perpetuïtat de l’espècie humana i em faré monja.
Suposo que això és el què esperen que faci. No sé si tot plegat s’arreglaria si la Generalitat fes més anuncis d’educació sexual.
monxeta
Hauré d fer servir eufemismes, en comptes de dir, “és que vam follar sense condó”, hauré de dir: “vaig estar en una situació de risc”. I no li diré res de “ai, és que sen’s va trencar el preservatiu, ni és que se’m va quedar a dins enganxat” o qualsevol argument que sembli excusa, perquè els metges mai es creuen res. De fet ho puc entendre perquè jo el vaig mentir. Va ser pel segon cop que vaig haver de córrer a buscar la pastilla del dia després, i va ser perquè ho vam fer sense condó. Amb el meu ex. Es va córrer i no se’n va adonar. Misteris de la vida. No recordo quina excusa li vaig donar al metge, però segur que el vaig mentir. El primer cop va ser per un condó de mala qualitat i el tercer perquè se’m va quedar a dins (els 2 fets van ser reals; tinc testimonis) i una amiga meva me’l va extreure amb els dits. Res de lesvianisme porc com en el blog de la Mireia (perquè mira que en són de porcotes la Mireia i la Laura...). Amb la meva amiga no. Tot va ser amb molta professionalitat. De fet està estudiant medicina i diu que al remenar-me l’entrecuix se li va despertar la vena de ser ginecòloga. Doncs això, que els metges encara que els diguis que el condó estava trencat, no et creuran.
Demà en canvi serà diferent. Demà diré la veritat i ella no tindrà més remei que creure’m, perquè no pot existir excusa de cap tipus davant d’això... “doctora, sóc una inconscient sexual, tinc clamídia i per tant socialment sóc un perill. Com és possible que un perfil de jove com jo, més o menys modèlic, amb la seva carrera, el seu sou mileurista, resident a casa els pares i sense antecedents penals ni problemes psicològics tingui relacions sexuals amb una persona que no és parella estable, que encara que no es corri a dins, no hagi tingut en compte les malalties de transmissió sexual i s’ho hagi deixat fer sense condó?”. Llavors em titllaré de lacra de la societat, m’arrossegaré pel terra demanant perdó per ser deslleial al bé humanitari, em voldré extingir com a dona per haver posat en perill la perpetuïtat de l’espècie humana i em faré monja.
Suposo que això és el què esperen que faci. No sé si tot plegat s’arreglaria si la Generalitat fes més anuncis d’educació sexual.
monxeta
No hay comentarios:
Publicar un comentario