Millor me'n vaig a dormir per no pensar tant...

Seguint el camí de sudar completament de la meva vaga sexual, el dissabte d'aquella mateixa setmana vaig caure de nou amb el follamic nº1. Si, aquell que no ha volgut quedar-se mai a dormir i ja fa temps que ni vull que ho faci. És més, em fot ràbia haver caigut de nou. Més que res perquè va de guais. Com que s'ha tirat a una colega meva i a mi, doncs va com amb aires de triunfador quan la realitat és que no es menja un lluç i va tant necessitat que mira, em busca perquè ja se m'ha follat abans (i encara ara que ha deixat de buscar a la colega perquè s'ha fet un nòvio...). Sempre és més fàcil estar amb algú amb qui ja has estat, així t'estalvies tot el tema del pendoneo de lligar que vulguis o no a vegades fa pal.

Total, fa dos dissabtes amb condó i quasi sense previs, vaig deixar que es corrés ben de pressa perquè el noiet necessitava descarregar. Se'm va com mig disculpar al ser tot tan curt, però de fet, a mi ja m'estava bé. M'intento fer una altra promesa: no tornar a caure-hi de nou perquè no hi disfruto massa i perquè em fa ràbia els aires de guais amb què va. Però clar, si he de confiar amb les meves promeses anem bé perquè només faig que trencarles.

Ah si, important: vaig anar de nou al metge a fer-me una altra prova d'orina. Res, estic estupenda i allò va ser una simple intoxicació d'orina.... vaya pilota em vaig muntar soleta amb la clamídia... tanta pantomima, lacra social i consellera de salut per res... i la vaga sexual directament al water perquè just torno a Barcelona després d'una setmana de vacances i a l'últim dia de la meva regla... patapam, em truca l'amic especial per aviam què feia aquella nit, i just després em truca el follamic nº2 per dir-me que ja s'ha fet totes les proves de la malaltia venèrea i que ja està net, per tant ja podem copular de nou (no va especificar si amb condó o sense). No em vaig preguntar amb quin dels dos anar, ho vaig tenir fàcil d'escollir ja que l'amic especial havia trucat 20 minuts abans i per tant tenia l'exclusiva. Això que acabo de dir és una tonteria, perquè encara que sexualment el follamic nº2 s'endú el primer premi, l'amic especial es diu així per alguna raó. I vam passar una nit molt bonica i un matí i migdia següent de migdiades i carícies i sent agost, a la feina no m'hi van trobar a faltar.

I no m'agradaria posar-me tendre encara que aquesta setmana ho estigui, i dic que no m'agradaria perquè no vull penjar-me del tot de l'amic especial, doncs els dos sabem que és un amor impossible per coses que ara no vénen al cas. I per això ahir quan em va dir per quedar de nou li vaig dir que no perquè em vaig buscar un plan alternatiu. I tampoc va ser el plan del follamic nº2 (que estarà esperant que el truqui perquè ja estem a dijous) més que res perquè m'havia quedat amb un gust dolç del record de l'amic especial i no volia cremar-lo amb un polvazo de la òstia però sense sentiments...

Quin cacau. Això em fa pensar que ahir parlant amb una colega li vaig dir: "mola perquè aquesta situació en la que estic no està fent mal a ningú", però de cop ella em va girar la truita... "si, estic d'acord, però diria que t'estàs fent mal a tu mateixa".

I si, m'estic enganyant perquè el què voldria realment és algú amb qui compartir molt més, tinc ganes de migdiades i pelis al sofà, amor bonic i sincer, perdius i dracs i les fantasies que volem totes les dones i en especial la generació que ha mamat Walt Disney. Perquè ens hem de creure que el príncep blau existeix? De fet les dones som gilipolles... a què si?

monxeta