Política sense condó

Si, continuo donant-li voltes a l’assumpte… és que no em puc fer la idea de no tornar a follar amb el follamic nº2 sense condó, no em vull fer la idea perquè perd tota la gràcia. Hem coincidit pel xat i veus, totes les obscenitats que ens dèiem doncs ja s’han acabat. Ara ja no hi ha tanta passió ni tantes ganes, perquè sabem que no serà el mateix, que ens varem malacostumar a fer-ho a pèl, i ara qualsevol cosa pel mig ens farà nosa. No m’oblido del tracte que em va proposar, aquell de follar amb tothom amb condó menys entre naltros dos. Ser intransferiblement íntim. Què romàntic. Jo ara hi firmaria perquè el seu sexe és dels millors que he tingut, per no dir el millor. A sobre de que és impressionantment altruista i no et deixa fins que no t’hagis corregut 5 o 6 cops seguits, ens compenetrem moltíssim al llit. Totes les postures ens van estupendament, sembla que els nostres sexes estiguin fets amb motlle i és dels pocs que em fa vibrar al màxim. Sap on m’ha de tocar i llepar en tot moment. I no perquè fa molt que ens coneixem ni res, però nosé, és estupendu.

Ara, ja m’ho va dir des d’un principi: només sexe, i res d’amor. “No t’enamoris de mi”, em deia. I jo hi creia i hi crec fermament en què aquest tòtil (així és com li agrada etiquetar-se ell mateix) no serà qui em faci enamorar de nou, però vaja, estic dèbil emocionalment i si que una mica encarinyada estic. De totes maneres no em permeto penjar-m’hi. Per això, com més marrano i més allunyat del sentimentalisme millor. Menys petons (i mira que m’agrada fer petons) i més “magreo”. Com a Pretty Woman, ella diu que li farà de tot menys petons a la boca, perquè diu que té por d’enamorarse. Pues eso. Que res de carinyu bonic. Ja va anar bé el dia que havíem quedat per copular, però a últim moment el vaig informar que tenia la regla i com era d’esperar no va venir. Quin desengany més gran, però així formalitzo el fet de que només em vulgui per sexe i prou. I mira si sóc burra, que m’agrada que d’entre totes les que es folla jo sigui la preferida. Sempre m’ho diu.

Doncs pel xat i parlant de condons hem arribat a la conclusió que la gent es casa només per no haver de fer servir condó. Ser exclusiu a una persona, i no perquè te l’estimis molt i vulguis passar la resta de la vida amb ell, sinó perquè és la teva “media naranja” sexual i per suposat prefereixes follar sense condó. Ni amor ni res. La solució son els anticonceptius femenins. Aquesta és la veritat, o almenys tal com l’hem plantejat. I segons la regla de que la monogàmia humana és un tema imposat per la societat i que res dura per sempre, com que sóc la seva "favorita", el follamic nº2 quasi em demana que em casi amb ell “al menos por una temporada”.

Si nem aixi comencem malament, perquè al cap d'un parell de dies de proclamar-me en vaga sexual ja vaig anar a dormir a casa l’amic especial. Que no considero follamic, perquè hi ha molta més cosa darrera el sexe. Potser el sexe quedaria més en segon pla i de fet ahir ens vam tocar i llepar i no vam follar més que res perquè cap dels dos tenia condó... sempre ho hem fet amb condó, però bueno, lo típic que posa la punteta i una mica més, i més i no te’n adones i porteu 10 minuts pensant: “ara ara anem a buscar el plàstic dels ous”. Bueno, veig que allò de la vaga sexual no ha durat ni 4 dies. Això què em serveixi que no puc confiar ni amb mi mateixa. Sóc una cafre.

Què cafre ni lacra social. Em fa falta carinyu osti. Les coses clares i la xocolata espessa. I els condons com més prims millor siusplau.

monxeta